Donada la sitaució actual, i desprès de l'assamblea del 18 de novembre, la Junta de JAF ha cregut adient remetre una carta al CICAC recollint les nostres impressions i el sentir majoritari de l'esmentada assamblea. PEr aquest mootiu, us reproduïm la carta tramesa al CICAC, de la qual encara no hem obtingut resposta.
"Benvolguts companys/es,
Per la present us fem partícips que el dia 18 de novembre de 2010 a la seu del Il•lustre Col•legi d’Advocats de Figueres va tenir lloc una assemblea general de Joves Advocats de Figueres, on es va posar en coneixement els continguts i el desenvolupament de la reunió que va tenir lloc a Manresa el dia 8 de novembre de 2010, en la que es va reunir al Comissió del Torn d’Ofici del Il•lustre Consell de Col•legis d’Advocats de Catalunya, per tractar el futur reglament del Torn d’Ofici.
A l’esmentada assemblea, es va arribar als següents acords:
1- Sobre la formació continuada: Els Joves Advocats de Figueres estem totalment d’acord en realitzar cursos de formació, sempre que els mateixos siguin gratuïts i de qualitat. Hem de tenir en compte que el TO és un servei públic, de tal manera el pagament dels cursos seria gravós en excés respecte a la remuneració actual, que és clarament insuficient respecte les nombroses actuacions professionals que es realitzen, moltes de les quals no estan remunerades. En cap cas seria acceptable un examen al final de la realització de la formació continuada.
2- Control de qualitat: aquest actualment ja està previst i s’està realitzant per part dels Iltrs. Col•legis i les corresponents comissions col•legials, els quals són suficients al igual que ho són per la resta de col•legiats que no estan inscrits al torn d’ofici. Com a professionals lliberals, trobem totalment innecessari i injustificat per la seva duplicitat crear nous controls obligatoris.
3- Accés al Torn D’ofici i al SOJ: Fins ara, el requisit era alternatius (EPJ o tres anys d’exercici professional) i ara es proposa que sigui acumulatiu. En cap cas es veu que aquest canvi de criteri respongui a una necessitat objectivable. Així mateix restringeix de forma extraordinària l’accés al TO als recents col•legiats. Per tant ens oposem al canvi de criteri.
4- Les retribucions: es va considerar que augmentar el nivell d’exigència per part de l’administració o l’autoimposada per el ICAG, era infundat donat que no hi ha correspondència entre el servei i la retribució. Donem un servei de qualitat, seriós i responsable per una retribució ínfima. Tampoc rebem cap altre tipus de compensació (per exemple, formació gratuïta). Per tant la balança queda totalment desequilibrada en favor de l’administració i en perjudici nostre.
En relació a la recent aprovació del reglament d’especialitats, considerem que té que romandre l’especialització com un mèrit, i que mai sigui exigible en l’exercici en el TO.
Esperem que aquests acords, que reflecteixen fidelment el parer dels Joves Advocats de Figueres, serveixi d’ajuda i sigui d’utilitat en la redacció d’aquest reglament.
Així mateix, i aprofitant la avinentesa, hem tingut coneixement recent del nou retard en el pagament del TO per part de l’administració. Cal recordar que l’imcompliment dels acords per part de l’administració és reiterat. Entenem que, i en relació a l’exposat anteriorment, l’administració no pot realitzar noves exigències quan no assoleix les exigències a les que ella mateix s’ha obligat. Per tant, estem segurs que el ICAG actuarà de forma contundent i decisiva per tal d’exigir a l’administració que acompleixi amb les seves obligacions.
Figueres, a 16 de desembre de 2010"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OPINIO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OPINIO. Mostrar tots els missatges
dimarts, de desembre 21, 2010
dimarts, d’octubre 27, 2009
La funció social de l'advocat
El passat 3 d'octubre es va celebrar l'acte de cloenda del tercer congrés de l'Advocacia Catalana, que aquest any ha tingut lloc a la nostra ciutat al castell de Sant Ferran, amb un èxit notable tant de contingut com de participació, ja que s’ha aconseguit reunir a més de 300 professionals que han participat en una trentena de ponències.
Crec que és just felicitar al degà del Col•legi d'Advocats de Figueres, el Sr. Jaume Torrent, així com a tots els organitzadors d'aquest congrés, especialment als integrants de la junta del Il•lustre Col•legi d'Advocats de Figueres, que han treballat durant molts mesos desinteressadament aconseguint aquest èxit per a la ciutat.
Les conclusions del congrés han estat molt interessants i de bastant sentit comú, i constitueixen un reflex de l'opinió que no només els advocats catalans, sinó també part de la societat, tenen de la justícia. Són -més que un receptari màgic a solucions concretes-, un conjunt de reflexions sobre l'estat actual de la justícia al nostre país.
Reflexions fetes per un col•lectiu que es caracteritza pel seu profund coneixement, tant a nivell legal com social, de la societat actual, ja que poques professions estan tan en contacte amb la crua realitat de la societat com els advocats, i de forma especial els advocats que exerceixen el torn d'ofici, que són els que solen atendre a les classes socials més desfavorides. És per això que hauríem de prestar una especial atenció a les conclusions d'aquest Congrés.
Els advocats tenen un paper fonamental en un Estat social i democràtic de dret com és el nostre. I és que la funció de l'advocat va més enllà de defensar els interessos jurídics de les parts en un procés; l'advocat és un pont entre el dret i la societat, que representa -junt amb els altres operadors jurídics-, un ideal de justícia, d’aquí la seva importància no només a nivell institucional sinó també social.
I és que poques vegades es reconeix a aquesta professió l’enorme component social que te. Aquest és un aspecte de l’exercici de l'advocacia que sovint passa inadvertit però que és consubstancial a la seva existència: advocat i justícia, són dos conceptes propers. D'aquí l'enorme importància que determinats valors ètics tenen en aquesta professió més enllà del que estableixen els codis deontològics. En efecte, el ciutadà quan cerca un advocat, no només busca un bon professional, sinó que necessita quelcom més: una persona íntegre que li mostri el rostre humà de la justícia.
Aquesta realitat es manifesta en el dia a dia d'aquesta professió, on no és estrany trobar-se amb advocats que mostren la seva generositat en el seu tracte amb les persones més desfavorides, facilitant consells que moltes vegades van més enllà de lo estrictament jurídic a persones amb problemes, cercant solucions per evitar un conflicte innecessari i dolorós per les parts, escoltant pacientment a les víctimes d'una injustícia, visitant als presidiaris i dedicant-los més temps del necessari per fer-los companyia, o fins i tot fent de "psicòlegs" dels seus clients. I tot això sense oblidar el bon tracte personal i professional que s’ha de donar com a qualsevol altra professió.
Potser és per això que moltes persones davant de qualsevol problema en la seva vida acudeixen "al seu advocat", com qui demana consell a un amic. D’aquí que les grans satisfaccions en aquesta professió no estiguin sempre vinculades al resultat del procés, sinó al convenciment del deure complert, de la feina ben feta i de saber que s’ha contribuït -de vegades amb petits gestos aparentment insignificants- a donar un tracte més humà al client.
Esperem que aquest congrés que s’ha celebrat recentment a la nostra ciutat, serveixi per millorar en alguns aspectes aquesta professió, però també el món del dret i la societat en general, ajudant a que la justícia sigui una realitat que vagi més enllà de les lleis escrites.
Josep Menchon
Article publicat al bisetmanari HORA NOVA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)